Ik’pulan Vaichil (Somni fosc)

Ik'pulan vaichil (somni fosc en tzotzil)


Direcció, producció, fotografia, edició i postproducció: Pau Pascual i Galbis, Ajudant de Producció: Gelitzly Pacheco Montero, Música: Nikka (Electric force), So: José Antonio Flores, Maquillatge: Eloisa Gómez, Vestuari: Mariccona (Mayelhi Villatoro), Actrius: Sandra Gómez, Ingrid Heinz, Génesis Pascacio, Olga Mathey, Adriana Saldaña, Julieta Mayor i Elisabeth Pang. Agraïments: Hana Chaki, Ana Karen Morgana, Ezechiel Hascoet, Bryan Sánchez, Betty Bustillo, Ana Ferral i Yesenia González, Producció: SEP-Promep, Govern Federal dels Estats Units Mexicans, Col·laboració: Facultat d'Arts Visuals-UNICACH, (Chiapas) Mèxic, 2014. També este treball, ha format part d'un projecte d'investigació.

Inspirat en els ‘Ik’al -mites procedents de l'ètnia maia tzotzil de Chiapas (Mèxic)- que es defineixen com uns espectres foscos antropomorfs amb trets d'au negra que ataquen a la gent en els malsons, a part també de segrestar les dones. Aquests éssers negres es convertiran més tard a l'arribada del catolicisme en diables perversos i malignes, anomenats pukuj. Segons relata l'antropòloga Calixta G. Holmes quan algun individu d'un poble tzotzil somia o té algun malson el wayjel -ànima animal- ix del seu cos a vagar, però quan tampoc aquesta present la seua altra ànima chu’lel - l'eterna-, a vegades és atacada per un espectre fosc ‘ik’al o pels seus efectes negatius com són la gelosia, l'enveja o l'odi-; i provocant algunes vegades, depressions, malalties i fins i tot la mort a la víctima.